El meu espot pas a pas
Després d’haver vist, en primera persona, el procés de creació d’un espot, vaig poder començar a treure’n conclusions. En primer lloc, em vaig adonar que, dins de l’àmbit de la publicitat que havia conegut, la part que de veritat em va atraure i em va agradar més va ser la darrera, la postproducció.
La fase de postproducció és la que més s’aproximava als meus gustos perquè, quant als processos, és molt semblant a l’edició fotogràfica amb què estic acostumada a treballar.
La idea que tenia des del principi era aprofundir en aquesta part i aconseguir una creació pròpia a partir del material, ja editat, de l’espot “Perles Actives”. D’aquesta manera, aprendria a fer servir les funcions essencials dels programes de postproducció professionals i podria aplicar aquests coneixements per obtenir un resultat diferent de l’espot.
Més endavant, vaig saber que, degut a què hauria de treballar amb el material ja editat perquè no podia accedir als arxius originals, els processos que podria aplicar a la postproducció es reduïen.
Llavors, vaig optar per començar el procés de creació d’un anunci des de zero.
D’aquesta manera, obtindria un material inèdit que, un cop muntat, em serviria perfectament per aprofundir en els processos de la part d’edició final.
Em vaig proposar rodar, doncs, uns segons de material per poder treballar la postproducció, però em vaig adonar de seguida que, per a arribar a aquesta última fase, es requeria més dedicació de la que m’hauria pogut imaginar. A continuació, explicaré els processos que vaig haver de realitzar per arribar a l’espot final:
Vaig partir de l’anunci amb el qual havia estat treballant i el vaig agafar com a referència. La meva idea era aconseguir crear un espot amb un estil i una personalitat semblants per oferir el mateix producte.
Com que no he innovat amb cap producte i tampoc no he hagut de contactar amb cap agència de publicitat, les dues primeres fases del procés, les quals corresponen a l’empresa anunciant, no les he inclòs.
He començat, per tant, amb el treball que realitzaria l’agència publicitària. Tant el bífing com el copy strategy del producte que vull anunciar ja han estat formats per l’agència S,C,P F i no són rellevants per a la realització d’un anunci alternatiu de les compreses Evax. És a dir, sense conèixer la informació d’aquests documents es pot crear perfectament un espot amb les mateixes característiques que l’anunciant demanava, ja que les vèiem plasmades a l’anunci “Perles Actives”.
El primer que vaig haver d’idear, llavors, va ser el guió o script. Vaig mantenir les tres noies que trobàvem a l’anunci “Perles Actives”, però vaig decidir destacar-ne una com a protagonista i a més a més, vaig incloure-hi dos nois.
Un cop vaig tenir el guió redactat, vaig passar a plasmar les paraules en uns esbossos que formarien l’storyboard. Vaig dividir la història explicada en el guió en vuit seqüències.
Tot seguit, vaig començar a buscar inspiracions per al vestuari a revistes i a Internet i vaig anar elaborant diferents looks o imatges per al vestuari dels actors i les actrius. Al moment d’escollir un vestuari definitiu, però, degut al pressupost que hauria de gastar en roba, vaig optar pel més senzill i econòmic.
El següent pas era trobar una localització adient que s’adaptés al guió. Havia de ser un espai a l’aire lliure, amb sol i, el més important de tot, havia d’haver-hi un lavabo a prop. Vaig pensar primerament en una estació de trens, per exemple, l’estació de Sants. El problema d’aquest espai era que els lavabos estaven massa lluny de l’exterior.
Després vaig pensar en una casa amb jardí o terrassa, però la història en aquest ambient tampoc no seria creïble, degut a què si hi apareguessin un parell de nois, voldria dir que o bé són amics de la noia, o si no fos així i no es coneguessin, hi hauria d’haver un ambient de festa amb molta més gent.
La localització més adequada va acabar sent el nostre propi institut, el Lluís Vives. El pati seria l’espai obert que buscava i el lavabo es trobava a pocs metres. En aquest ambient esdevenia molt real una situació com la que volia representar, on hi ha molts joves i tots no es coneixen.
A més a més, va ser el lloc perfecte per rodar ja que era un espai conegut i no suposava gaire complicacions per als actors i les actrius.
Tant els actors com les actrius no van haver de passar cap tipus de prova per ser escollits. Vaig presentar la idea que tenia a cinc companys del meu mateix curs, de segon de batxillerat, i molt amablement, van acceptar a col·laborar-hi.
Tots aquests preparatius els he recollit a un dossier que seria l’anomenat Pre-Production Meeting o PPM.
El següent pas era el rodatge.
Vaig escollir el dia de la producció guiant-me pel temps atmosfèric previst. Un dia assolellat era essencial per tal que l’anunci es veiés il·luminat, ja que no disposava d’instruments tècnics per crear un espai il·luminat artificialment. Un cop triat el dia i els actors i les actrius, va començar el procés de producció. Primer de tot, el vestuari i el maquillatge i, seguidament, seguint l’storyboard i les meves indicacions, vam anar rodant tot l’anunci escena per escena. Cada escena es va repetir força vegades per tenir diferents preses des de diversos angles.
Un cop a l’última escena, per mostrar al final de l’espot el paquet de compreses, vaig rodar tres opcions diferents.
La primera opció consistia en el llançament del paquet des de la noia protagonista cap
a una de les altres.
La segona possibilitat era molt semblant a la primera però, enlloc de llançar el paquet, se’l passaven de mà a mà.
La tercera opció consistia simplement a mostrar dos paquets de compreses a les escales i a fer un zoom sobre aquests.
Finalment, vaig acabar escollint aquesta última per seguir la línia de l’anunci inicial i també perquè d’aquesta manera es visualitza més clarament la marca que, en definitiva, és el que interessa a l’anunciant.
El dia del rodatge vaig treballar amb dues càmeres diferents. Una d’elles vaig deixar-la fixa a un trípode per obtenir un plànol més general i l’altra, la vaig portar jo en tot moment. D’aquesta manera, podia centrar-me en els detalls o angles que més m’interessessin.
Tot i que d’entrada semblava una bona idea, treballar amb dues càmeres em va portar problemes que explicaré més endavant.
A més a més, hi havia una tercera càmera que va enregistrar tot el desenvolupament del rodatge. Podeu veure el resum o making off del dia del rodadge a l'apartat d'informacions complementàries.
Del rodatge vaig obtenir al voltant de setanta-vuit minuts de material rodat, del qual només seleccionaria, com a màxim, trenta segons.
Per realitzar el muntatge definitiu, l’empresa Metropolitana s’havia ofert a ajudar-me i a introduir-me en el món de la postproducció audiovisual. Però, primer, havia de crear un muntatge inicial que pogués transmetre la idea que volia i que, llavors, estava dividida en molts arxius separats.
Un cop tenia tots els vídeos de cadascuna de les càmeres emmagatzemats a l’ordinador, vaig estar-los mirant durant dies i vaig seleccionar els que més em van agradar de cada escena per formar el muntatge inicial o offline. Aquest primer muntatge, el vaig fer amb el programa Movie Maker, ja que era el més senzill i ràpid d’utilitzar per aconseguir muntar els vídeos i tenir una idea de com acabaria sent l’espot.
El problema que em vaig trobar, al moment de crear un muntatge i en ajuntar les preses de les diferents càmeres, va ser la incompatibilitat de la qualitat del vídeo i del format dels arxius. La càmera que havia estat al trípode (l’anomenarem càmera 1), tenia més qualitat d’imatge i els arxius es van enregistrar en el format MTS, en canvi, la càmera que havia portat jo durant el rodatge (la càmera 2), era de més baixa qualitat i el format dels arxius era MPG.
Per treballar a l’ordinador de casa no vaig tenir cap problema de compatibilitat de formats, simplement era un problema estètic ja que es notava la diferència en passar d’una presa de la càmera 1 a una altra de la càmera 2.
El veritable problema va aparèixer a l’empresa de postproducció. Allà treballen amb un programa i un sistema operatiu diferent al que jo havia estat treballant i els vídeos de la càmera 2 hi eren totalment incompatibles i tampoc no es van poder canviar de format. Així doncs, tot el treball realitzat a l’empresa de postproducció és només amb els arxius de la càmera 1.
A Metropolitana, el primer que em van ensenyar és a introduir, amb el programa Final Cut, preses d’altres arxius com podrien ser pel·lícules, videoclips o altres anuncis, al muntatge. El procediment era simple i igual al que havia estat fent per crear l’offline.
Vaig introduir un fragment del videoclip ...Baby One More Time de Britney Spears entre l’escena d’entrada al lavabo i la de sortida.
El següent que vaig treballar va ser l’etalonatge de color amb el programa Davinci Resolve. Vaig fer dues proves per canviar el contrast, la lluentor i el color (quantitat de color, matís i saturació), de les imatges.
Dins del procés de postproducció publicitària, l’etalonatge n’és la primera fase. Partim de la base que totes les càmeres professionals roden el material en una base de color molt neutre, cosa que ens permet tenir un ampli marge de color per manipular. Així doncs, en funció de la intencionalitat que volem donar a l’espot, podem virar el color per emfatitzar la sensació desitjada. Per exemple, si volem transmetre un ambient
càlid, farem servir variacions cap a vermells i grocs. Si volem transmetre una sensació de fredor, utilitzaríem verds i blaus.
Per fer-ho possible, passem el material seleccionat al muntatge per poder-lo fer servir al programa triat per realitzar l’etalonatge de color. Aquest programa separa les preses del muntatge i les tracta individualment per assignar a cadascuna d’elles la intenció desitjada pel client. Aquest programa és capaç d’aplicar a una imatge en moviment, l’etalonatge generat en una imatge fixa.
Per fer la primera prova no em vaig guiar per cap imatge original, en canvi, en fer la segona vaig intentar seguir el color d’unes fotografies que tenien una personalitat concreta, pel que fa al color, i em van inspirar per donar aquella sensació al meu anunci.
Degut a què la llum de l’espai exterior era diferent a la llum de l’interior del lavabo, el color triat per a cadascuna de les escenes variava depenent de si es trobaven dins o fora de l’institut.
El següent pas és el que correspon a la postproducció final. A partir de l’Offline aprovat pel client i del material de l’etalonatge, es comença a generar el que s’anomena Online. És a dir, el muntatge definitiu que s’emetrà per la televisió. És en aquest últim procés, on es perfeccionen tots els trucatges necessaris per a aconseguir la sensació final desitjada.
Pel que fa al meu anunci, em vaig centrar en un únic procés, l’eliminació d’un objecte. A l’escena de sortida de l’institut al pati, trobàvem un objecte que no em semblava atractiu i el vaig voler eliminar. Aquest últim pas d’edició es va realitzar amb el programa Flame.
A partir dels vídeos del CD*, es pot comprovar que a les diverses proves dels anuncis, trobem dues cançons diferents que acompanyen les imatges.
A l’hora de triar un acompanyament musical per amenitzar l’anunci vaig tenir en compte que es tractés d’una cançó animada, que anés augmentant de ritme a mesura que avancés i que la veu fos femenina. Aquestes característiques que buscava eren les mateixes que seguien tots els anuncis d’Evax dels darrers anys i em va semblar bé, en un principi, seguir aquesta línia.
Vaig trobar la cançó Take What You Take de Lily Allen i em va semblar ideal. Poc després, però, em vaig adonar que la lletra contenia paraules malsonants; tot i que la major part del públic no ho notés, no podia ser útil per promocionar el producte ja
que podria ofendre d’alguna manera la marca. És per això que havia de canviar la proposta.
Vaig decidir sortir lleugerament de la línia dels espots d’Evax i vaig escollir una cançó moderna cantada per una veu masculina. Aquesta va ser la cançó Touching de Kakkmaddafakka. Com que havia innovat en els anuncis de compreses d’Evax amb l’actuació de dos actors masculins, també vaig decidir fer-ho amb l’acompanyament musical. A més a més, la lletra tracta d’un noi que vol aconseguir que una noia surti
amb ell i, per tant, corresponia amb la idea d’atracció que volia transmetre amb l’anunci.
El darrer procés d’edició va consistir en la inserció d’un petit text a la presa final amb Final Cut: “Nova Evax Fina i Segura, ara et sentiràs més atractiva que mai” .
(*Al llarg del treball s'esmenta l'existència d'un CD amb tots el recull de vídeos del procés. En cas de desitjar veure'l, contactar amb el propietari del treball)